La Comissió Europea avança en la tramitació del Cloud and AI Development Act (CADA) , la norma que per primera vegada estableix quatre nivells de garantia per mesurar la sobirania dels serveis cloud que podran contractar les administracions públiques i, per extensió, marcar el criteri de referència per a la resta del teixit empresarial. La proposta, presentada el 3 de juny del 2026 dins del Paquet de Sobirania Tecnològica, segueix el seu recorregut parlamentari i torna a ser al centre del debat després de conèixer-se els detalls del seu règim de contractació pública. Des d' AZN Cloud creiem que és un moviment que tot gestor d'infraestructura digital a Espanya hauria de tenir al radar.
Què és el CADA i quins nivells de sobirania estableix?
La Unió Europea comença a traslladar el concepte de sobirania cloud des del terreny polític i comercial a un marc regulador comú, amb una proposta que estableix per primera vegada quatre nivells de garantia per determinar fins a quin punt un servei al núvol es pot considerar sobirà. A la pràctica, als nivells inferiors el focus recau principalment sobre on es troben la infraestructura, les dades, el personal i les operacions, mentre que a mesura que augmenta el grau de garantia apareixen requisits addicionals sobre propietat, control empresarial i cadena de subministrament. El nivell més exigent reserva les condicions a les càrregues més sensibles: el marc esglaonat reserva els nivells de garantia més alts per a les càrregues més sensibles: defensa, seguretat nacional, justícia i aplicació de la llei.
Per què afecta això les empreses que operen a Espanya?
Tot i que el CADA neix pensat per a la contractació pública, la seva influència ja s'estén al mercat privat. El títol IV de la CADA i els seus annexos estableixen un nou marc rígid que determina amb precisió quins tipus de programes i serveis de computació al núvol poden contractar els Estats membres, alineant la demanda del sector públic amb els quatre nivells de garantia. Sectors com banca, salut o administració local, que treballen amb proveïdors privats, comencen a traslladar aquestes mateixes exigències als seus contractes de hosting, VPS i backup, demanant traçabilitat sobre on resideixen físicament les dades i qui hi pot accedir.
La localització, però, no ho és tot. La sobirania cloud tampoc equival únicament a mantenir la informació dins una frontera: el control efectiu depèn també de qui administra la infraestructura, les claus de xifratge i els accessos, i quina legislació pot afectar el proveïdor. És un matís important per a qui compara ofertes de VPS cloud: no n'hi ha prou amb un datacenter a terra espanyol, cal saber qui opera realment la plataforma.
Espanya, candidata a hub del sud d'Europa
El context regulatori coincideix amb un moment d'expansió històrica del sector al nostre país. Segons la plataforma DatacenterDynamics, el mercat de data centers a Espanya ha passat de 293 MW de capacitat operativa a un horitzó de 500-600 MW el 2026, multiplicant-se per cinc en una dècada. Aquesta capacitat addicional és precisament la que necessiten les empreses que vulguin migrar les seves càrregues de treball a infraestructura amb residència de dades verificable al territori nacional, un requisit que guanya pes com més alt és el nivell de garantia exigit pel nou marc europeu.
Què pot fer una empresa per avançar-se al canvi?
La recomanació pràctica, mentre el CADA completa el tràmit davant el Parlament Europeu i el Consell, és revisar amb quin proveïdor cloud es treballa i on s'allotgen realment les dades crítiques. Per als que gestionen botigues en línia, aplicacions corporatives o sistemes interns, optar per un VPS cloud allotjat en un datacenter a Espanya , amb operació i suport també en territori nacional, redueix d'entrada bona part de la incertesa jurídica que planteja la nova norma. Afegir a això una política de backup cloud independent, amb còpies replicades i xifrades, completa la fotografia de compliment que cada cop més clients institucionals exigiran.
A AZN Cloud portem temps treballant sobre aquesta premissa: infraestructura i dades sota jurisdicció espanyola. Qui vulgui revisar les seves opcions de migració pot consultar els nostres serveis de VPS Cloud allotjats al nostre propi datacenter a Espanya.
Què convé vigilar els propers mesos
- El calendari de tramitació del CADA al Parlament Europeu i al Consell de la UE.
- Si el mateix proveïdor cloud pot acreditar a quin nivell de garantia se situa el seu servei.
- Si els contractes actuals de hosting o VPS permeten auditar on resideixen les dades i qui té accés a les claus.
- Si hi ha un pla de backup cloud independent del proveïdor principal, amb còpies al territori espanyol.
Cap empresa està obligada avui a canviar de proveïdor de la nit al dia, però sí que convé començar a fer-se aquestes preguntes abans que la norma entri en vigor i la revisió es converteixi en una urgència.
